Marcos Montes ens parla de les peripècies d’un obrer que intenta sortir d’una mina d’or després d’un accident, i de les dificultats que troba per aconseguir-ho. És, també, la confluència de persones exhaustes i angoixades per una sort dubtosa. Però, qui sap si per damunt de tot, no és una defensa i apologia del perdó, tant de l’aliè com del propi. David Monteagudo, amb l’habilitat narrativa i les qualitats amb què ens va sorprendre a Fi, ens condueix de nou—i ens commou—en un viatge que s’apropa als valors essencials i més lleugers de l’ànima humana.
