Primavera de l'any 2009. Arriba un correu electrònic a la taula del cap de la Central de Barcelona. El pintoresc sergent dels Mossos d'Esquadra Roger Vilanova rep la trucada del seu superior, que li encarrega la investigació del presumpte robatori de quatre medalles d'or guardades dins una caixa del Club de Patinatge Artístic d'Olot, que les havia guanyat en quatre mundials disputats als Estats Units, Itàlia, Espanya i Austràlia. El sergent es troba amb la desagradable sorpresa del seu poc valor, tant econòmic com sentimental, però una paraula i uns signes estranys a la part posterior no el deixen del tot indiferent. L'ajuda d'un agent d'Olot i de dos ciutadans li permeten considerar l'assumpte com quelcom trivial i deixar-lo gairebé tancat i, com tants altres, sense resoldre. Ja quasi és fora de la ciutat dels volcans adormits quan l'informen que han trobat morta en un pis una persona gran, una olotina. L'edat, el fet d'haver trobat el cadàver al llit, que tot el pis estigui en perfecte ordre i que la porta estigui tancada amb clau fan pensar clarament en una mort natural, però un objecte que un dels seus cooperants troba al lloc dels fets, tot i que hauria de ser molt lluny, li torna a regirar l'estómac... Mai res és el que sembla! Rapinyaires, assassins, defensors i paladins gamben lliurement pels carrers de la ciutat.
¿Què és autèntic o imaginat?, ¿què és cert o fals?, ¿què és veritat o faula?, ¿qui són els amics?, ¿i els enemics? En aquesta novel.la negra, tot plegat és una barrija-barreja. Uns olotins, juntament amb els Mossos, es veuen abocats a superar tots els entrebancs que els sorgeixen al llarg del camí.
Un llibre on surten reflectits olotins, entitats, penyes... a la seva feina, als seus llocs d'esbarjo, als seus locals o senzillament ajudant els protagonistes de la novel.la. M'hauria agradat que haguessin sigut molts més, però l'espai i la imaginació tenen un límit.
