Com seria l’amor de lluny, en l’actualitat? Després d’una
visita al Celler Gotim de Gratallops, l’Alba Ponté escriu
un correu d’agraïment pel tracte rebut al seu gerent, Jan
Peiró. La resposta suposa l’inici d’un diàleg, en forma de
cartes, on comparteixen els seus mons —del Priorat al
barri barceloní de la Ribera—, la descoberta de les seves
vides i els secrets que amaguen a través de les lletres que
cada dia anhelen, mútuament, rebre i llegir... fins a seduirse,
des de la distància, amb paraules, versos i cançons.
“Parlar amb tu des de l’escriptura, m’embriaga. Acaricio
el desig de poder-te veure aviat i sé que a tu et passa el
mateix, des d’aquest desconcert que apunta insistentment,
i des de les contradiccions que m’expliques que sents.”
“T’escriuré, ens escriurem i, potser algun dia, omplirem el
buit de les paraules.”
