Peus de cedre, un títol que surt d’Emily Dickinson, conté cent
trenta intents poètics que són un diari que transita per esdeveniments
íntims (la mort dels pares, les relacions personals
amb la família, amb les amistats, amb el món en general...) i
esdeveniments col·lectius (la consciència humana, la consciència
nacional de pertànyer a una cultura amenaçada...). En una
formalització molt simple, pretén que tot estigui al servei de
la idea temàtica de cada poema.
