La història política a l’arrel de la identitat catalana
El 31 de maig de 1410 Martí l’Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l’últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d’un rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des d’aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingu¨ística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.
Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.