Escometre, com anar a la batalla, aquí i allà, la guerra com a fons.
Escometre, com saludar, conversar, l’amistat i l’amor com a tema.
Així doncs, es poden organitzar les escomeses en dues direccions oposades, contradictòries, com si hi hagués una solució de continuïtat entre la pau i la guerra, l’amor i la violència, l’empatia i la indiferència, la poesia i el terror.
Entre l’amor i la mort sempre s’ha jugat una partida transcendental amb la lletra com a metàfora de la vida.
Car d’aquestes escomeses —lluitant en el temps i en l’espai— germina l’únic discurs capaç d’atènyer el punt de confluència on s’aboleix l’adversitat.
Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, 1959) és escriptor, traductor i professor de Literatura Francesa a la UAB. Dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES). Ha publicat una dotzena de llibres de poesia, entre els quals "El món s’acaba demà" (Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi 2020) i "Fènix" (Premi Vicent Andrés Estellés de València 2022). És autor de la novel·la "L’espai dels impossibles" i del llibre d’aforismes "Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi". També ha traduït obres d’autors com Robert Desnos, Bernard Sesboüé, Georges Bataille, Lautréamont, Larry Tremblay, Élise Turcotte i Amin Maalouf. La traducció de l’"Obra completa" de Lautréamont li va valer el Premi Cavall Verd – Rafael Jaume de traducció 2006. És membre del PEN Català i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
