«Els poemes de Bishop no són simples narracions ni retrats. Són espais on el pensament flueix, on la visió es transforma en reflexió. […] Quan llegim Bishop, no llegim històries amb un principi i un final. No hi trobem resolucions morals, ni grans revelacions. Llegim un estil concret i únic d’observar. De registrar el món, d’habitar-lo. Una cosmovisió precisa, plena d’interrogants, que transforma els objectes més anodins —una peixera, un mapa, una escala, un vestit vell— en finestres cap a una veritat més abismal. Llegir Bishop és veure el món amb ulls nous. Com una pintora, ens ensenya a mirar. I a mirar bé.»
Del pròleg d’Anna Gual
Aquesta és l’edició definitiva de l’obra d’una de les poetes més grans en llengua anglesa. Viatgera, aventurera, plena de curiositat per tot allò que desconeixia, Elizabeth Bishop va observar i descriure la natura, el paisatge, la geografia i les vides humanes amb una precisió miniaturista. Els seus poemes combinen humor i tristesa, dolor i acceptació, i giren al voltant de la relació i els vincles de l’ésser humà amb la natura, així com de la nostra fràgil capacitat per controlar el caos i donar sentit a l’existència. Perfeccionista de mena, dedicava fins i tot anys a polir els poemes abans de donar-los per bons. D’ençà de la seva mort, la seva obra ha estat reconeguda per lectors i crítics com una de les fites indiscutibles de la poesia nord-americana del segle XX.
Elizabeth Bishop (Worcester, Massachussets, 1911 – Boston, 1979) va perdre el pare quan tenia només vuit mesos. Als cinc anys, li van internar la mare en un hospital psiquiàtric, i no la va veure mai més. Aquestes pèrdues van marcar profundament la seva vida i obra. Es va criar amb els avis i va estudiar al prestigiós Vassar College, on va fer amistat amb la poeta Marianne Moore, la influència de la qual va ser determinant en la seva carrera. Guardonada amb el Premi Pulitzer i el National Book Award, va viatjar i viure en llocs tan diversos com el Brasil, França, Nova York i Florida. La seva mirada, sempre atenta i melancòlica, ens revela un món íntim i sorprenent en tot allò quotidià.
