«L’art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d’erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».
L’obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n’obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l’erotisme en la història de l’art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d’assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l’academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d’un assaig presenten tesines universitàries»; d’això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d’un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.