Entre els quatre llibres que s’agrupen amb el nom col·lectiu d’"El Color" —el darrer dels quals és "Comèdia" (1960)— i "Els fets" (1974), aparegué el 1967 L’Evangeli segons un de tants, que connecta l’estètica farcida de referents religiosos de la primera etapa de Blai Bonet amb la consciència política i social que ja es palesa obertament a partir d’Els fets. Es tracta d’un llibre lluminós, portador d’alguns dels poemes més coneguts de l’autor, com «Crist de Port-Royal», «Primavera pública» o «Maria Magdalena», que no és només, però, una recreació de passatges evangèlics coneguts: és, sobretot, la mirada de Blai Bonet sobre el seu món expressada a la manera dels evangelis.
En definitiva, "L’Evangeli segons un de tants" és un llibre fonamental per a entendre l’evolució de l’estètica i l’ètica de Blai Bonet, i el receptacle de molts dels seus millors versos.
Blai Bonet (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític d’art. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver d’interrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com "El Color", "L’Evangeli segons un de tants", "El poder i la verdor" o "Nova York", n’és el centre i la manifestació més radical.
