“No és precisament aquest l’estil diví? No sotmet amb la força exterior, sinó
que dona llibertat, dona i suscita amor. I això que aparentment és tan petit,
no és per ventura la cosa veritablement gran? ¿No emana per ventura de
Jesús un raig de llum que creix al llarg dels segles, un raig que no podia
provenir de cap ésser purament humà, un raig mitjançant el qual entra de
debò en el món l’esplendor de la llum de Déu? ¿Hauria pogut, l’anunci dels
Apòstols, trobar fe i edi car una comunitat universal, si no hagués actuat
en ells la força de la veritat?
Ell és el Vivent. A ell ens con em i sabem que estem en el bon camí. Amb
Tomàs quem les nostres mans en el costat ferit de Jesús i professem: Senyor
meu i Déu meu! (Jn 20,28).”
