L’Iris té trenta-dos anys, ha trencat amb el xicot i ha tornat a ca la mare. Treballa en un supermercat i les seves perspectives vitals són més aviat inexistents. Un dia queda fascinada per la misteriosa Hazel, que viu en una comuna per a dones aïllada, i hi veu la possibilitat d’un nou començament. La promesa d’una vida sense homes, protegida del món exterior i envoltada de natura la porta fins a la Casa de l’Esquerda i la presència totpoderosa i ferotge de la Blythe, la matriarca.
Però en aquella utopia idíl·lica comencen a aparèixer desacords, petits actes de crueltat; l’afecte es confon amb dependència, la llibertat amb obediència, i la sororitat amb rivalitats silencioses. Atrapada entre la por i l’obsessió, l’Iris es veu engolida per una espiral de salvatgia que la marcarà per sempre.
Un debut literari punxegut que enretira les capes superficials de la violència patriarcal, que ens obliga a mirar la ràbia femenina que tant incomoda i els perills de les comunitats que prometen salvar-nos.
