Gairebé mig segle després de “Fent camí”, “Arrels” o “Torna, torna Serrallonga”, les cançons d’Esquirols han arrelat molt endins i han sobreviscut al grup. Són pioners a cantar a l’ecologia i a l’alliberament nacional, en uns anys socialment molt complexos. Aquest llibre n’explica la història, escrita per Joan Vilamala, un dels seus membres i autor, amb Joan Crosas, de bona part de les cançons. El grup neix a l’Esquirol, a Osona, el 1969, després que Jaume Arnella animés a cantar amb ell alguns joves del poble afeccionats a l’excursionisme i el folk. La formació evoluciona i amb Fent camí (Edigsa, 1975) presenta per primer cop un repertori totalment propi. Però si hi ha una peça emblemàtica i ben reconeguda d’Esquirols és “Torna, torna Serrallonga”. Fins i tot ha transcendit el seu missatge ecologista original per esdevenir un himne que subratlla els vincles emocionals amb el país i la seva història. El novembre de 1985 fan el darrer concert a Mont-roig del Camp i tanquen una etapa de quinze anys. No va ser un comiat explícit, i des d’aleshores s’han succeït reedicions i homenatges. I, sobretot, moltes de les seves cançons ja són patrimoni col·lectiu i formen part de la memòria popular.
