Segimon Serrallonga és una de les veus més sòlides, denses i singulars de la poesia catalana del darrer terç del segle XX. Autor d’una enorme autoexigència, només va donar a publicar dos poemaris: "Eixarms" (1974) i "Poemes 1950-1975" (1979). Aquest volum de "Poesia completa" recupera aquests dos llibres, introbables des de fa massa temps, i posa per primer cop a l’abast del lector el cos central de la poesia de maduresa que Serrallonga va deixar inèdita, alhora que recull la poesia de joventut que, durant els darrers anys de la seva vida, va maldar per recuperar, ja fos treballant-la de nou, ja fos fent-la pública en antologies o recitals. L’edició es completa amb un apartat annex d’informacions, notes i variants, pensat per aprofundir en el sentit d’alguns dels poemes i oferir una perspectiva més àmplia del periple poètic de l’autor des de la joventut fins a la mort.
Segimon Serrallonga i Morer (Torelló, 1930 – Badalona, 2002), poeta, traductor, pensador i crític literari, va ser un dels membres de l’antologia "Estudiants de Vic, 1951", publicada sota l’empara i el mestratge de Carles Riba. Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Lovaina i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1964 i el 1967 va dirigir la revista "Inquietud", i el 1977 va ser un dels fundadors de la revista de poesia "Reduccions". Patriota i home d’esquerres, va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i en el Congrés de Cultura Catalana. El mateix 1977 va col·laborar en la fundació de l’Escola de Mestres de Vic, institució que acabaria esdevenint l’actual UVic-UCC. En vida, només va publicar dos poemaris, algunes traduccions i diversos articles que han esdevingut centrals en l’estudi de la poesia de Verdaguer, Vinyoli o Riba.
