L'interès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que s'ha anat observant l'avenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre d'altres. Particularment, a Catalunya s'hi ha afegit la preocupació per l'ús polític que s'ha fet sobre una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista. És per totes aquestes raons que la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans va considerar oportú promoure l'elaboració d'un informe a càrrec d'alguns dels seus membres —amb la col·laboració d'altres investigadors— per tal que s'estudiés quina havia estat l'evolució d'aquesta cohesió en els primers vint anys del segle xxi a Catalunya. El principal objectiu d'aquest informe és afavorir un debat social aprofundit, sense apriorismes i a partir de les millors dades disponibles sobre la cohesió, a més d'oferir una àmplia diversitat de perspectives per aproximar-se a un terreny tan complex com aquest. L'informe que ara es publica presenta una síntesi dels treballs duts a terme per cadascun dels autors, la versió completa dels quals es pot consultar a http://cohesio-social.iec.cat. Tanmateix, és una obvietat que l'informe no ha pogut considerar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la cohesió social del país, un fet que haurà de merèixer una nova i especial atenció de la comunitat científica.
