Avui, ser dona i ser euskaldun continuen sent vies de marginació. En la xarxa de poder de la societat,
configurada per la distribució del prestigi, els privilegis i els drets, estan en joc tant la normalització
del basc com la igualtat de gènere. Ambdues són filles de la dominació i, per això, constitueixen espais
d’empoderament i d’adquisició de poder, tant individualment com col·lectivament, així com àmbits des dels quals actuar en favor d’una societat més igualitària i habitable.
A més, sabem que llengua i gènere s’entrecreuen, que les tries lingu¨ístiques passen per la construcció
de gènere i viceversa. Per això, aquest llibre explora el camí cap a l’encreuament i l’aliança entre l’àmbit del basc i el feminisme.
Podem fer aquesta mateixa reflexió en el cas del català?
